José Luis Abellán García-González

va ser un historiador de la filosofia i de les idees, i assagista espanyol. Doctor en filosofia, diplomat en psicologia, va exercir la docència a Puerto Rico, a Irlanda del Nord i, posteriorment, a la Universitat Complutense de Madrid com a catedràtic d'història de la filosofia espanyola, lloc en el qual es va jubilar el 2003. Va ser membre del Consell Executiu de la UNESCO (1983-86) a Espanya i a París (1983-1985), i president de la Confederació Espanyola de Clubs UNESCO. Va presidir fins a l'any 2009 l'Ateneo de Madrid (2001) i va ser professor i conferenciant en nombroses universitats d'Europa i Amèrica.

La seva obra més important és ''Historia crítica del pensamiento español'' (7 volums, 1979-1991), en la qual sintetitza l'evolució de les idees i de la filosofia a Espanya des de l'època romana, i també destaquen els seus estudis sobre l'erasmisme. Va escriure monografies sobre Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset, María Zambrano, George Santayana, Antonio Machado i José Gaos. Proporcionat per Wikipedia