Danilo Dolci

Danilo Dolci (28 de juny de 1924 - 30 de desembre de 1997) va ser un activista social italià, sociòleg, educador popular i poeta. És conegut sobretot per la seva oposició a la pobresa, l'exclusió social i la Màfia en Sicília, i és considerat com un dels protagonistes del moviment de la no-violència en Itàlia. Va ser conegut com el "Gandhi de Sicília".

En els anys 1950 i 1960, Dolci va publicar una sèrie de llibres (sobretot, en les traduccions a l'anglès: ''To Feed the Hungry'': Alimentar els famolencs, de 1955, i ''Waste'': Residus, de 1960) que va deixar atònit al món exterior amb tota la seva força emocional i el detall amb què es mostra la desesperada condicions del camp sicilià i el poder de la màfia. Dolci es va convertir gairebé en un heroi de culte al nord d'Europa i als Estats Units; i es van formar comitès per recaptar fons per al seu treball.

El 1958 va ser guardonat amb el Premi Lenin de la Pau, tot i definir-se explícitament com no-comunista. Va ser nominat dues vegades per al Premi Nobel de la Pau per l'''American Friends Service Committee'' (AFSC), que el 1947 va rebre el Premi Nobel de la Pau, juntament amb els britànics ''Friends Service Council'', que ara es diu ''Quaker Peace and Social Witness'', en nom de tots els quàquers a nivell mundial. Entre els que públicament van expressar el seu suport als seus esforços van ser Carlo Levi, Erich Fromm, Bertrand Russell, Jean Piaget, Aldous Huxley, Jean-Paul Sartre i Ernst Bloch. A Sicília, Leonardo Sciascia va defensar moltes de les seves idees. Als Estats Units el seu idealisme proto-cristià es va confondre absurdament amb el comunisme. Proporcionat per Wikipedia